"8 Dies, 8 Dones" Dia 4: Dones, Ciència i Tecnologia a Castelló

Dia 4: Dones, Ciència i Tecnologia a Castelló

👀La falta de referents femenins és una problemàtica que desencadena la perpetuïtat de models de conducta laboral i acadèmica característics en les xiquetes i dones d’avui. Dins la campanya "8 dies 8 dones", des de #JovesEnMarxa de Castelló vos presentem: Dones, ciència i tecnologia a Castelló.

.

⚡No hi ha millor forma d’entendre la història de les dones en l’àmbit científic que preguntar a les científiques del nostre poble!

.

📚Raquel, Ana, Eva, Neus i Najoua, han estudiat o estan en procés d’aprenentatge d’alguna rama científic-tecnològica.

👉Des de les ciències pures, com Raquel i Ana, dues matemàtiques, passant per la infermeria, com és el cas de Najoua, fins a l’aspecte més tecnològic, representat per Neus, enginyera tècnica industrial, especialitzada en química industrial i Eva, que estudia grau superior d'informàtica.

Atenció al que ens respon Eva quan li hem preguntat què canviaria de la seua realitat acadèmica: “demanaria que donenaren molta més visibilitat a les dones, així com informació i algú amb qui inspirar-se (...) s'agraeix veure que també hi han dones ací, et sents emparada.” I n’estem totalment d’acord, els models condicionen el futur que esdevé, Ana ens conta que:”En l’institut vaig tindre la sort que Raquel fora la meua professora i això em va impulsar a l’estudi d’aquesta carrera.”

Però no sols amb elles dos, hem tingut el gust de poder conversar amb totes. Moltes de les converses convergeixen al mateix punt d’inflexió: la dicotomia de gènere.Però no sols amb elles dos, hem tingut el gust de poder conversar amb totes. Moltes de les converses convergeixen al mateix punt d’inflexió: la dicotomia de gènere.

Estan d’acord en el fet que tindre les expectatives altes, genera problemàtiques d'acord amb allò que es busca aconseguir, Neus ens conta que un dels motius pels quals va abandonar la seua feina anterior va ser perquè sabia que mai podria accedir a llocs superiors, “em sentia més secretaria que enginyera”. 

En relació a açò, Ana ens explica:“Recorde un dia, esperant per què em feren una entrevista de treball, érem 7 homes i jo l’única dona. Mirava cap a dins i veia que totes les dones que treballaven allí eren telefonistes, finalment van contractar a un home perquè fora el “cap” i dedicar-se a la part estadística.”

Tot açò ho podem relacionar amb el que ens comenta Raquel: “Tenim la idea sempre de la dona que es deixa portar, però, quan tens els teus propis criteris t’has d’afiançar i has de ser molt forta per a poder defensar-los i tindre molt clares les coses i tirar endavant”. Volem fer-li cas a Raquel, que ningú parle per nosaltres.

📢Moltes de les converses que hem tingut amb elles convergeixen al mateix punt d’inflexió: la dicotomia de gènere.

➡Cadascuna des de la seua experiència, han aplegat a conclusions semblants quant al seu paper predestinat, pel simple fet de ser dones.

➡Estan d’acord en el fet que tindre les expectatives altes, genera problemàtiques d'acord amb allò que es busca aconseguir.

.

🆘Algunes de les companyes amb qui parlem han viscut moments tortuosos en el seu desenvolupament acadèmic i laboral.

Què hi podem fer❓El patriarcat és invisible però existent, sols l’aprenentatge i els canvis materials emancipadors podran neutralitzar-lo.

.

💜 Amb aquest post, pretenem nodrir amb referents a les noves generacions i recordar que: Empoderar-se és prendre partit en els actes que envolten la independència de l’ésser, estar formada i treballar, ara com ara, és emancipador.